Ubiqüitat: Fet d’estar present pertot (Diccionari de la llengua catalana).

Matthew Simon es realment pertot, tant si parlem de la història com si ho fem del present de la nostra música. El trobarem en concerts i shows de la televisió on hi hagi una trompeta; en anuncis, en sintonies de programes, acompanyant cantants coneguts, en bandes sonores de pel·lícules, en tota mena d’events on es necessiti la seva professionalitat. El seu currículum desperta admiració, mareja, sorprèn, aixeca somriures i complicitats. Quasi que, de manera col·loquial, podríem analitzar el nostre entorn musical, separant on ha estat i on no ha estat en Matthew Simon…

Amb l’obligada discreció de qui “acompanya”, el trobarem al costat d’El Tall en els seus recents concerts de comiat, en la fanfàrria de Barcelona 92, en la Marató de TV3 i en els directes i discos de Serrat, Sabina, Dyango, Moncho, Gato Perez, Miguel Rios, Lluis Llach, Juan Perro, Celia Cruz, Lolita, Operación Triumfo o Buenavista Social Club, per citar-ne només uns quants i d’estils ben diferents. No sempre “visible” -seva és la trompeta d’un conegut anunci de rom del Carib- ni tampoc previsible –com quan treballa en bandes sonores de Suso Saiz, Carles Cases o Gringos– qui tingui memòria sabrà de la seva participació en un dels clàssics de la música layetana, el disc Iberia de Música Urbana (1978). Clàssic és també per experiència i per tocar amb l’Orquestra del Teatre Lliure, amb l’OCB, amb les orquestres simfòniques de Tenerife o de Sant Cugat, interpretant Coplan, Moussorgsky, Ravel, Shostakovich, Purcell, etc…

I si parlem de jazz, que és el que aquí més correspon, som novament davant d’un currículum admirable. Ha tocat amb Tete Montoliu, Dave Liebman, Perico Sambeat, Bebo Valdés, diferents formacions amb Manel Camp, Carles Benavent, Joan Albert Amargós, Chano Domínguez, Jorge Pardo i molts més fins que, l’any 2012, per increïble que sembli, enregistra el seu primer disc propi, Continental Blues. Si com diuen, l’experiència és un grau, a Matthew Simon li sobren les medalles i es nota que ha aplicat tot el seu saber en un disc que ret merescut homenatge al paper de la trompeta en el jazz. Tan aviat explosiu com introvertit, Matthew Simon treu els colors precisos per il·lustrar una història farcida de mites com ara Louis Armstrong, Clark Terry, Chet Baker, Clifford Brown, Miles Davis, Freddy Hubbart i tants d’altres; uns mites que el trompetista ens serveix amb delicadesa, respecte i un gust exquisit.

La ubiqüitat de Matthew Simon farà que sigui a L’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat el proper 27 de setembre; aprofitem doncs l’oportunitat per gaudir de qui té aquest do i l’inverteix fent tan bona música!