Tete Montoliu, Recordando a Line
Discophon 1972 – CD DiscMedi, 1996

Tete Montoliu és, encara que passin els anys, la referència més recordada del nostre jazz. Tornar al Tete una vegada més, buscar de nou informació per destacar una obra de la seva discografia és perdre’s en un munt de cites, d’anècdotes i també de records personals entre el públic d’algun dels seus concerts. Sigui com sigui, el pianista sempre emociona amb la seva música i amb els seus comentaris directes i corrosius i m’he entretingut inevitablement en detalls de la seva extensa discografia, en entrevistes, en referències a la seva obra i la seva personalitat mentre va sonant Recordando a Line, que és el disc que us vull ajudar a retrobar.
Enregistrat a Barcelona, a l’Aliança del Poble Nou el novembre de 1971, és per a mi un d’aquells discs carregats d’emoció, de sensibilitat, de detalls nítids de la seva grandesa. Un seguit d’estardars són l’excusa per recordar a Line, una amiga danesa d’aquells anys a la que dedica en el disc una de les seves escasses composicions pròpies (Blues for Line). Segons una entrevista amb Miquel Jurado “(…) Vaig anar a Sitges per a tocar en solitari i per la raó que et pots imaginar: hi havia piscina! Allà vaig conèixer una senyora danesa de la que vaig estar molt enamorat” (1). I no hi ha dubtes dels sentiments que Tete volia expressar; en va resultar un disc dolç i confortable que respira plenitud i optimisme; tens i delicat fins al silenci en les balades i extravertit i imaginatiu en els temps ràpids. El Tete fa que sembli tot molt fàcil; en mig queden detalls de llum, notes suspeses que cauen en nous camins, lligams que els companys del trio saben portar discretament, amb ferma delicadesa, fins a nous paisatges. El trio resulta misteriós a I Should Care, àgil a Swet Georgia Fame, plàcid a We’ll be Together Again, imaginatiu a Blues for Line i Body and Soul, subtil a My Funny Valentine… i així fins a 10 temes, sempre amb el millor Tete que, segons el crític Joachim E. Berendt “…potser és el més negre de tots els pianistes europeus” (2) i Recordando a Line ho demostra sobradament.

I és que el pianista estava en plena forma, venia d’acompanyar Dexter Gordon i Jackie Mc Lean i d’enregistrar com a lider per Enja, Staplechase i ho faria, a la mateixa Aliança i amb pocs dies de diferència, acompanyant Dusko Goykovich amb el mateix bateria de Recordando a Line. Diu també en l’entrevista: “ En fi, al acabar a Sitges vaig anar de nou a Munich i així van passar el 70, el 71…viatjant de Barcelona a Munich, de Munich a Holanda, de Holanda a Barcelona” (3). Serien uns anys fructífers, dels quals podem destacar els treballs amb Ben Webster i Don Byas i els seus discs Ensayo de temes llatins i del Brasil. Tot seguit faria “bogeries” (4) acompanyant Anthony Braxton en el disc In the Tradition (1974), els coneguts Catalonian Fire (1974), Tete! (1975) i l’ara respectat Vampyria (1976) amb Jordi Sabatés.
Recordando a Line no figura entre els 13 discs del Tete (ja sigui com a lider o com a acompanyant) que apareixen als “100 millors del jazz català” de la revista Jaç però algú el cita a l’entrada del pianista a Vikypèdia, com un dels seus millors discs. DiscMedi manté en catàleg l’edició en CD de 1996 i també el podreu trobar a Spotify. No l’acompanya cap dels seus bateries “habituals”, però al costat del contrabaix fidel d’Eric Peter trobem Joe Nay, un dels millors especialistes alemanys que empeny amb bon ritme els diferents climes del disc. A la portada, una excel·lent foto en blanc i negre atribuïda a Pubill, mostra al pianista davant del mar, com encarant el futur en l’entorn serè d’una platja deserta, amb la mà esquerra en contacte amb un tronc encallat i solitari, potser per no perdre les arrels. Recordando a Line, per cert, s’escolta molt bé al costat del 1995 de Tete Montoliu i Javier Colina, editat per ContraBaix l’any 2007.

Josep Bergadà

(1) (3) Primer número de la revista Quàrtica Jazz, abril 1981. Entrevista a Tete Montoliu per Miquel Jurado.
(2) Joachim E. Berendt. El jazz. De Nueva Orleans a los años 80, Fondo de cultura económica (reedició actualitzada de 2002).                                                                   (4) Mateixa entrevista Quàrtica Jazz:  “El primer tema que va proposar va ser What’s New. Va tocar el tema bé; una mica estrany, però encara s’entenia. En acabar-lo va començar a bufar com un boig.”