Compartim en aquest blog la darrera sèrie d’entrevistes publicada a la nostra revista “ContraBaix de paper”, que segueix la línea d’obrir espais de reflexió i informació que creiem que poden ser interessants per als nostres lectors i lectores i per al públic que assisteix als concerts del cicle. Us acostem a diferents Regidors de Cultura de ciutats que formen part del cicle ContraBaix, perquè sapigueu qui són i què opinen; agafant com a base unes preguntes generals i disteses sobre cultura, difusió cultural i musical, i de com veuen ContraBaix al seu territori.

En aquesta primera entrega les entrevistes als regidors de l’Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat.

Jaume Graells Veguin; Regidor de Cultura; Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

Quin creu que ha de ser el paper de la cultura en la societat actual i com veu la projecció de les noves tecnologies en aquesta previsió?

La societat actual ens convida a entendre la cultura de forma global, s’ha de superar la visió parcial d’entendre la cultura com només allò que s’ocupa de les arts. Diversitat, participació, creació, igualtat d’oportunitats i sentit crític són valors que afermen la salut democràtica d’una societat, i gestionar la cultura significa potenciar aquests valors. La cultura, sens dubte, forma part del desenvolupament de la persona, però alhora té un paper democratitzador en la societat, per això ha d’esdevenir un objectiu estratègic dins de les polítiques públiques. La cultura és una inversió de present que contribueix a generar un entorn de convivència urbana i de riquesa cultural, que afavoreix la qualitat de vida i el benestar del conjunt de les ciutadanes i ciutadans.

La cultura és un dret de tothom i les administracions hem d’establir els mecanismes d’accessibilitat i de creació d’oportunitats individuals i col·lectives. La irrupció de les noves tecnologies a la societat actual és una oportunitat que no podem deixar d’aprofitar. L’accés a la informació i sobretot a la immediatesa d’aquesta a través dels diferents mitjans tecnològics, les possibilitats de comunicar i accedir als públics, les xarxes socials, les possibilitats de difusió, fan de les noves tecnologies una eina imprescindible en les nostres vides quotidianes. Tenim el repte d’incorporar el paradigma tecnològic i digital en els equipaments, serveis i activitats culturals.

Dins d’aquest panorama cultural general, quin paper creu que correspon a l’Administració local, la més propera al ciutadà i la que millor detecta els valors i les mancances del seu entorn?

Tot i que les corporacions locals tenen poques competències en la matèria, les polítiques culturals, a partir dels ajuntaments democràtics, han tingut un protagonisme destacat. Segurament que en una primera època, encara constatable actualment, s’ha tingut un excés d’intervencionisme i això ha provocat que els ajuntaments siguem els principals agents de producció i difusió cultural. Això ha generat un cert desajust sobre el paper real que correspon a l’Administració local.

La proximitat dels ajuntaments davant les demandes socials ens situa en un posicionament immillorable, podem conèixer les necessitats de la ciutadania i donar-hi resposta, però en l’època actual i davant d’una conjuntura econòmica adversa, tenim la responsabilitat d’ajustar el rol de l’Administració local. Això no vol dir retallar, sinó cercar noves complicitats en la societat: entre els agents culturals, entre l’empresa privada, entre l’associacionisme cultural i, sobretot, aconseguir la disminució progressiva de la dependència de les subvencions públiques, que acaba encotillant les polítiques municipals en matèria de cultura. A l’Administració li correspon justament el que indica la paraula administrar, i això vol dir posar en contacte i mediar entre la ciutadania i els agents culturals. Tot alhora que estimular la iniciativa cultural privada, afavorir la relació entre la producció artística i els  potencials, incrementar els nivells d’iniciativa, participació, formació, pràctica i consum cultural per part de la població, són alguns dels reptes futurs.

Creu que la cultura ha de tenir un paper rellevant per ajudar-nos a sortir de la crisi o, en aquest sentit, veu altres prioritats en l’agenda de les administracions?

Si mirem la part més material de la crisi, “la retallada dels recursos”, hauríem de dir que justament a la cultura li ha tocat de ple: d’una banda no hi ha una consciència generalitzada que la cultura i el consum cultural siguin importantíssims elements generadors de riquesa i que ajudin a generar molts llocs de treball. D’altra banda, la cultura aporta aquest element “intangible”, democratitzador i identitari, i, justament, a causa d’aquest efecte immaterial, sovint no es considera rellevant. I per últim, perquè els resultats i els objectius culturals no són immediats sinó a mitjà i a llarg terminis, i costen de veure i de mesurar.

En conseqüència, és fàcil retallar els ja escassos recursos, i si no es pot mantenir el volum d’activitat o la qualitat d’aquesta, dels serveis o de les prestacions, i es genera menys activitat, menys consum i menys oci cultural, doncs aparentment no passa res. El problema és que a mitjà termini això provocarà un efecte empobridor i un cert desencís en la població, i a poc a poc es perdrà “l’orgull” de pertinença i d’identitat local.

L’escenari actual d’incertesa obliga les administracions a ser molt rigoroses i hem de cercar el màxim d’eficiència en les nostres propostes. Resulta prou evident que, en aquest camí cap a la societat del benestar i del coneixement, per impulsar la transformació del teixit productiu i per afermar la cohesió i la justícia social, cal que l’educació, la cultura i, en general, els serveis a les persones ocupin un lloc preeminent i estratègic.

Com valora el panorama cultural a la seva població i quines accions creu que s’han d’emprendre de manera preferent?

Crec que en el marc actual dominat per aquest efecte de la “crisi” el que cal és una revisió en profunditat de les relacions entre l’Administració local i els agents culturals locals, i impulsar noves estratègies que permetin una menor dependència del món associatiu respecte de l’Administració pública.

D’altra banda, s’han d’impulsar encara més i dotar de recursos suficients els espais de difusió artística existents, perquè son un element molt important de l’aparador cultural de la ciutat envers el seu entorn metropolità.

Participar, i no intervenir –a través dels professionals competents que tenim en la vida cultural–, en les propostes i en les iniciatives culturals sorgides de les associacions, dels barris.

Hem de treballar perquè els esdeveniments culturals que formen part del calendari festiu i cultural esdevinguin cada cop més referents per a la ciutadania.

Com valora la feina de difusió de la música que fa el circuit ContraBaix, tant en la seva dimensió local com en la comarcal?

Acabo d’arribar a la meva responsabilitat com a regidor de Cultura a l’Hospitalet i pel que he pogut observar considero que el circuit ContraBaix és un exemple de cooperació entre un agent cultural privat i l’Administració local, on cadascú posa la seva part i tots dos creixen. És el clar exemple d’un procés win and win, és a dir, on tothom guanya. Des del circuit s’aporta el coneixement en profunditat del sector musical, el rigor i la professionalitat, i des de l’Administració posem a disposició uns espais i uns recursos per a la difusió. Sens dubte, ContraBaix alimenta i complementa la programació musical local i l’Administració local alimenta un circuit i afavoreix la visualització d’un programa cultural en un determinat àmbit territorial del Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Crec que ContraBaix va més enllà de la pròpia idea inicial de quan va néixer, que era la voluntat de crear un circuit musical entre diversos municipis del Baix Llobregat. En aquest moment hi ha un circuit, que es tradueix en una programació musical d’un estil determinat a l’Hospitalet i a diversos municipis del Baix Llobregat, i alhora hi ha una marca, ContraBaix, amb la qual s’identifiquen determinats artistes i músics, que nodreix de propostes musicals altres equipaments i esdeveniments musicals al marge del marc més local del circuit.

David Vicioso Adrià; Regidor de Cultura; El Prat de Llobregat

Quin creu que ha de ser el paper de la cultura en la societat actual i com veu la projecció de les noves tecnologies en aquesta previsió?

La cultura juga un paper central en la nostra societat. La cultura ens ajuda a interpretar el món, a relacionar-nos, a desenvolupar-nos com a persones en societat. Les noves tecnologies no són altra cosa que una eina més per afavorir aquests processos. La cultura surt de les interaccions i, per exemple, les xarxes socials són un gran suport per a la creació de continguts i l’aparició de noves oportunitats.

Dins d’aquest panorama cultural general, quin paper creu que correspon a l’Administració local, la més propera al ciutadà i la que millor detecta els valors i les mancances del seu entorn?

Com bé dius, l’Administració local és la més propera al ciutadà i per això té la gran responsabilitat de conèixer les necessitats de la ciutadania i donar-hi resposta. També prioritzant les accions. No ho podem fer tot i per això cal triar i aquesta tria acaba configurant un mapa de relacions que ens permet treballar colze a colze amb la ciutadania per construir el projecte cultural de ciutat. L’Administració sola no té sentit que ho faci, ho hem de fer plegats, compartint també la responsabilitat.

Creu que la cultura ha de tenir un paper rellevant per ajudar-nos a sortir de la crisi o, en aquest sentit, veu altres prioritats en l’agenda de les administracions?

Jo crec que les administracions públiques han de situar la política social com a prioritat per afrontar una sortida a la crisi econòmica més justa i més social. Les solucions als problemes de la societat actual són complexes i necessiten abordar-se des de diferents fronts. La cultura, evidentment, té un paper rellevant a conèixer les claus, aportar interpretacions, oferir alternatives o obrir reflexions crítiques. Em preocupa que s’entengui la cultura com un luxe prescindible.

Com valora el panorama cultural a la seva població i quines accions creu que s’han d’emprendre de manera preferent?

Al Prat hem entès sempre la cultura con una forma de relacionar-nos, amb un treball de proximitat i de construcció conjunta amb la ciutadania, les entitats, l’Administració… Des de la recuperació de la democràcia l’Ajuntament ha apostat per incorporar en un projecte cultural col·lectiu el màxim nombre possible d’agents culturals i hem intentat posar les condicions perquè la gent s’expressi lliurement i trobi la forma de desenvolupar-se personalment, però amb un compromís amb la seva ciutat. Ho hem fet des de Cultura, però també hem treballat així en els àmbits educatiu, esportiu o social.

Em preocupen especialment les noves formes d’exclusió social que genera i generarà la crisi econòmica i per això treballarem durant aquesta legislatura per posar condicions perquè ningú es pugui sentir exclòs de formar part de la nostra comunitat.

Com valora la feina de difusió de la música que fa el circuit ContraBaix, tant en la seva dimensió local com en la comarcal?

Treballar en xarxa és fonamental, bàsic, la vostra feina de difusió de la música em sembla molt positiva.