El jazz europeu fa temps que ha trobat un camí propi a base d’evitar el mimetisme amb el jazz que arriba dels Estats Units; no hi ha cap dubte que a l’altre costat de l’Atlàntic hi té part de les seves arrels, però la riquesa que guarda la música del vell continent ofereix camins personals i poc explorats que no paren de sorprendre’ns. Una de les novetats més espectaculars és aquest [em] Trio que ens visita el proper dia 10 de febrer a la Traska Truska de Molins de Rei.

Si repassem els compositors que consten en el seu darrer disc Wasted & Wanted, hi trobarem 3 temes del pianista Michael Wollny, 3 composicions més del bateria Eric Schaefer i dues de la contrabaixista del grup Eva Kruse, tot al costat però d’una composició de Mahler, d’una de Schubert, d’una de Berio i d’una altra de Bartos/Hutter (components del grup de rock alemany Kraftwerk i peça clàssica del seu repertori). Però no ens enganyem, no cal llegir la carpeta del disc per entendre-hi el deix romàntic o la referència a la complexitat harmònica dels clàssics del segle XX, ni per seguir els ritmes binaris de la nova música negra o la pulsació metronòmica d’homes i màquines que tant han marcat les músiques dels darrers 40 anys.
I sobretot no hauríem d’entendre aquesta barreja com una concessió eclèctica, com un poti poti per justificar la denominació d’origen “Europa”. Per poc que escoltem la música del grup veurem que no són aproximacions “frívoles”, de cara a la galeria, ni re-interpretacions acomplexades del patrimoni musical; a l’[em] Trio no li cal citar literalment als clàssics –siguin blancs o negres– ni als “krauts” dels anys 70…ho porten tot a l’ADN; ve “de sèrie” per a una generació de joves que no renuncien a res del que han sentit i que, passat pel sedàs de la seva experiència, s’ens ofereix amb total naturalitat.

L’[em] Trio és un “enginy” perfecte, subtil i contundent, aclaparador per l’habilitat tècnica, per la cohesió i per la suma creativa dels seus elements. Els avala la discogràfica ACT, una de les companyies europees més interessants i amb més rigor dels darrers anys, i cada nou lliurament del trio és d’una espectacularitat inusual.

Al disc enregistrat en directe Wollny I Kruse I Schaefer [em] live at jazzbaltica (ACT, 2010) hi podem trobar una aproximació a la intensitat que sentirem a la Traska el proper dia 10 de febrer; i, poca broma, no oblidem que segons Stuart Nicholson, a la revista Jazzwise (RegneUnit), estaríem davant de “…possiblement el millor àlbum de jazz de l’últim quart de segle”.
Que encara flotin en l’aire de la Traska les aromes del CMS (Colina Miralta Sambeat) no ens ha de distreure de la nova i espectacular cita; seguim en bona ratxa i hem d’aprofitar les oportunitats de veure i sentir música d’aquest nivell.

Josep Bergadà