“MODERN MUSIC”
Brad Mehldau i Kevin Hays
Composició, arranjaments i producció Patrick Zimmerli
Nonesuch 2011

Brad Mehldau ha donat un nou pas en la seva ja llarga i exitosa carrera artística. Les seves formacions de trio estan considerades tot un referent en món del jazz (s’anuncia la reedició dels cinc discos amb material addicional inèdit de la seva sèrie “Art of The Trio”), ha gravat dos discos amb les cantants Anne Sofie Van Otter i Renée Fleming i moltes col·laboracions amb altres músics de la talla de P. Metheny, C. Haden, L. Konitz o P. Sambeat, ara es presenta per primera vegada amb un altre pianista i canvia totalment d’estil per fer una incursió en la música contemporània.

“Modern Music” és fruit del treball conjunt de Mehldau amb el seu amic i també pianista de jazz Kevin Hays i amb el compositor i arranjador Patrick Zimmerli. La idea dels dos pianistes de gravar a duo va sorgir el 2007 i Zimmerli els va suggerir fer improvisacions sobre arranjaments de peces de música contemporània. Els va proposar: “Metamorphoses” de Richard Strauss, “Tabula Rasa” d’Arvo Pärt, “Symphony NO. 3 “de Henryk Górecki,” Music for 18 Musicians “de Steve Reich i” String Quartet NO. 5 “de Phillip Glass. També volien incloure un estàndard de jazz que va ser “Lonely Woman” d’Ornette Coleman i, finalment, una peça original de cadascun d’ells. Com les composicions d’Strauss, Pärt i Górecki van ser descartades, Zimmerli en va escriure unes altres tres.
S’obre el disc amb “Crazy Quilt” de Zimmerli, peça que combina perfectament els sons repetitius que freqüentment s’associen a la música contemporània, amb una melodia sobre la qual comencen els pianistes a improvisar, continguda i breument, per tornar una i altra vegada a la línia bàsica de la cançó. Segueix “Unrequited”, la contribució de Mehldau, que revisa aquesta peça originalment apareguda en el volum 3 de la seva “Art Of The Trio” i que sota la batuta de Zimmerli s’alenteix i es despulla de tot el lirisme original, queda gairebé irreconeixible, freda, intel·lectual, però igualment bonica.
Les altres dues peces de Zimmerli són ben diferents, “Generatrix” fa honor al seu nom i sona com si fos interpretat per dos autòmats i en canvi “Celtic Folk Melody” és un conjunt de notes espaiades, sensuals, en la més pura tradició minimalista , que flueixen durant menys de tres minuts.
Cal destacar especialment la revisió de “Lonely Woman” que em resulta inevitable comparar amb els “covers” d’Agustí Fernández, on aquest accentuava la força dramàtica de la peça, Zimmerli fa tot el contrari, una interpretació enigmàtica, a base d’acords, repeticions constants d’un fragment musical, res fidel a l’original, però així i tot el referent és molt gran i el resultat no defrauda.
Els talls que millor representen el concepte del disc són “Modern Music” i “excerpt from Music For 18 Musicians” de S. Reich, els que més segueixen els patrons repetitius de la música contemporània. Tanca el disc la peça que menys encaixa en una obra així, “excerpt from string Quartet NO. 5 de P. Glass, bellíssima melodia que sembla voler treure’ns de la imatge del desenvolupisme industrial de la portada del disc a un món més amable i harmoniós.
Segurament figurarà com un disc innovador de Mehldau i dos col·laboradors, però si es llegeix el llibret que l’acompanya un s’adona que hem d’agrair el plaer de la seva escolta a PATRICK ZIMMERLI

 M. Saumell